Has anat al metge i t’han dit que no t’entenen perquè parles en català?


La campanya “Hi tens dret! El català depèn de tots” té per objectiu informar sobre els drets lingüístics a Catalunya, sobre com exercir-los i on reclamar-los en el cas que siguin vulnerats. No ho deixis passar! Tens drets i cal exercir-los.

Compartim amb tu el marc legal que regula els drets que tenim a parlar en català quan fem ús dels serveis sanitaris a Catalunya.


Drets

Quan ens dirigim a la sanitat pública, ens podem adreçar en català a metges, personal d’infermeria i sanitaris, encara que ens parlin en castellà, i tenen l’obligació d’entendre’l.

Els Centres d’Atenció Primària (CAP) es gestionen en la seva gran majoria a través de l’Institut Català de la Salut (ICS), empresa pública adscrita al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Ens hi podem adreçar en català i tenim el dret a ser atesos en català. El català és llengua d’ús oficial d’aquesta administració.


Normativa

Article 33 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya,

Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals

1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques

2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció.

3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.

5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.


Article 11 de la Llei 1/1998 de política lingüística

Article 11. La capacitació lingüística del personal al servei de les administracions de Catalunya

1. El personal al servei de les administracions, les corporacions i les institucions públiques de Catalunya ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita, que el faci apte per a desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball.

2. Per a fer efectiu el que disposa l’apartat 1, el Govern de la Generalitat ha de garantir l’ensenyament del català al personal al servei de l’Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de les universitats públiques i de l’Administració de justícia de Catalunya i fomentar mesures de reciclatge d’aquest personal.

3. En el procés de selecció per a accedir a places de personal de l’Administració de la Generalitat, de l’Administració local i de l’administració i els serveis de les universitats, inclòs el personal laboral, s’ha d’acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l’expressió oral com en l’escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti, en els termes establerts per la legislació de la funció pública.


Article 19 de la Llei 8/2007, de 30 de juliol de l’Institut Català de la Salut.

Personal

1. El personal de l’Institut Català de la Salut pot ésser integrat per:

a) Personal estatutari dels serveis de salut, que es regeix per la Llei de l’Estat 55/2003, del 16 de desembre, de l’Estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut, i per la normativa de desplegament que aprovi la Generalitat.

Per raons d’interès general determinades per acord del Govern i amb la finalitat de garantir la prestació del servei públic sanitari equitatiu a tot el territori de Catalunya, es pot eximir del requisit de la nacionalitat en l’accés a la condició de personal estatutari de l’Institut Català de la Salut; a aquest personal se li exigeix un coneixement suficient de català i de castellà per a accedir a la condició de personal estatutari de l’Institut.


Com podem fer queixes i denúncies?

Si com a usuaris dels serveis de salut no se’ns respecten els drets lingüístics, el Departament de Salut posa a la nostra disposició diferents vies per sol·licitar informació, fer arribar suggeriments o opinions i formular queixes:

https://canalsalut.gencat.cat/ca/contacte/index.html

Tal com explica el web de catsalutgencat.cat a l’apartat de reclamacions i suggeriments:

La Carta de drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària estableix que la persona té dret, en l’àmbit dels serveis de salut, a expressar l’opinió sobre el sistema sanitari i a conèixer i utilitzar els procediments per presentar reclamacions, suggeriments i agraïments, i que aquests siguin avaluats i contestats en temps i forma adequats. En aquest sentit, el CatSalut garanteix l’exercici efectiu d’aquest dret a poder reclamar i formular suggeriments en referència amb un acte o procés assistencial.

Les reclamacions contemplen els aspectes d’assistència, tracte, informació, organització i tràmits, hoteleria/habitabilitat/confort, documentació i altres aspectes, com a conseqüència de l’atenció sanitària rebuda en un centre, servei o establiment sanitari que no l’ha satisfet, i de la qual n’espera una resposta i/o actuació. Quan el motiu d’una sigui una presumpta mala praxi mèdica duta a terme en algun centre del Sistema Integral de Salut de Catalunya s’inicia un procediment per la via patrimonial.


On podem fer la reclamació?

· Al mateix centre: és la via més directa que disposa una persona per fer una reclamació: el centre on li han prestat l’atenció. En molts casos es podrà solucionar el problema, però pot ser que se senti més còmode parlant amb algú que no participi directament en la seva atenció i, si aquest és el cas, es pot adreçar a:

· Al CatSalut al territori: a través de les regions sanitàries.

· Per Internet: si no ens volem desplaçar també hi ha la possibilitat de fer una reclamació en línia.

Entrades populars

      

_

CIEMEN - Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions campanya@ciemen.cat