Les forces i cossos de seguretat de l’Estat t’han dit que no t’entenen perquè parles en català?
A continuació us compartim i recordem el marc legal que regulen els drets que tenim en parlar català quan requerim el servei de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, com ara la Policia Nacional o la Guàrdia Civil, que són organismes de l’administració de l’Estat espanyol.
Les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat (FCSE) són els instituts armats dependents del Govern espanyol encarregats del manteniment de l’ordre i la seguretat pública i ciutadana, així com de la prevenció i investigació del delicte, de caràcter professional i permanent, que la Llei Orgànica 2/1986 posa al servei de les administracions públiques per al manteniment de la seguretat pública.
Drets
Els ciutadans tenim reconegut per llei el dret d’adreçar-nos oralment i per escrit en català a qualsevol organisme de l’administració, tant la de l’Estat com autonòmica. Aquest dret és recollit a l’Estatut d’autonomia i a la Llei de política lingüística.
Un funcionari no ens pot demanar ni exigir que renunciem al nostre dret de parlar en català. Això, comportaria una vulneració dels drets lingüístics.
Cap funcionari no pot demanar a ningú que renunciï al seu dret de parlar en català. Per tant, ens podem adreçar en català a un policia de l’Estat o a qualsevol altre funcionari sense que ens pugui exigir un canvi de llengua. Si ens diu que no ens entén o ens demana que parlem en castellà, li podem recordar els nostres drets i la legislació esmentada.
Normativa
Article 33 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.
Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals
1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que prefereixen. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques
2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que escullin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció.
3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.
5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.
Llei 1/1998, de 7 de gener (DOGC 2553, del 9, i BOE 36, d’11 de febrer), de política lingüística Articles 2, 8, 9, 10, 11, 35 i disposició final primera.
Article 2. La llengua pròpia
1. El català és la llengua pròpia de Catalunya i la singularitza com a poble.
2. El català, com a llengua pròpia, és:
a) La llengua de totes les institucions de Catalunya, i en especial de l’Administració de la Generalitat, de l’Administració local, de les corporacions públiques, de les empreses i els serveis públics, dels mitjans de comunicació institucionals, de l’ensenyament i de la toponímia.
b) La llengua preferentment emprada per l’Administració de l’Estat a Catalunya en la forma que aquesta mateixa determini, per les altres institucions i, en general, per les empreses i les entitats que ofereixen serveis al públic.
3. El que disposa l’apartat 2 implica un compromís especial de les institucions per a promocionar-ne el coneixement i fomentar-ne l’ús entre els ciutadans i ciutadanes, amb independència del caràcter oficial del català i del castellà.
Capítol I. L’ús institucional
Article 4. Els drets lingüístics
1. D’acord amb l’article 3 de l’Estatut d’autonomia, i en el marc d’una política activa de la Generalitat per a crear les condicions que permetin d’arribar a la igualtat plena quant als drets i els deures lingüístics, a Catalunya tothom té dret a:
a) Conèixer les dues llengües oficials.
b) Expressar-se en qualsevol de les dues llengües oficials, oralment i per escrit, en les relacions i els actes públics i privats.
c) Ésser atès en qualsevol de les dues llengües oficials en els termes que aquesta Llei estableix.
d) Emprar lliurement qualsevol de les dues llengües oficials en tots els àmbits.
e) No ésser discriminat per raó de la llengua oficial que empra.
2. Tothom pot adreçar-se als jutjats i als tribunals per a obtenir la protecció judicial del dret a emprar la seva llengua.
3. Tothom pot adreçar-se a l’Administració de la Generalitat i al Síndic de Greuges sol·licitant que, en l’àmbit de llurs competències, actuïn per garantir-li els drets lingüístics de forma específica.
Article 9. La llengua de les administracions de Catalunya
1. La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques de Catalunya, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells. També l’han d’emprar normalment en les comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques residents en l’àmbit lingüístic català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho demanen.
2. El Govern de la Generalitat ha de regular, mitjançant disposicions reglamentàries, l’ús del català en les activitats administratives de tots els òrgans de la seva competència.
3. Les corporacions locals i les universitats han de regular l’ús del català en l’àmbit de les competències respectives, d’acord amb el que disposa l’apartat 1. També l’han de regular, en aquest mateix sentit, totes les altres corporacions públiques.
10. Els procediments administratius
1. En els procediments administratius tramitats per l’Administració de la Generalitat, per les administracions locals i per les altres corporacions de Catalunya s’ha d’emprar el català, sens perjudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a presentar documents, a fer manifestacions i, si ho sol·liciten, a rebre notificacions en castellà.
2. L’Administració ha de lliurar a les persones interessades que ho sol·licitin, en la llengua oficial demanada, una testimoniança traduïda d’allò que els afecta. La sol·licitud de traducció no pot comportar cap perjudici o despesa al sol·licitant ni retards en el procediment ni suspendre’n la tramitació i els terminis establerts.
Article 11. La capacitació lingüística del personal al servei de les administracions de Catalunya
1. El personal al servei de les administracions, les corporacions i les institucions públiques de Catalunya ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita, que el faci apte per a desenvolupar les funcions pròpies del seu lloc de treball.
2. Per a fer efectiu el que disposa l’apartat 1, el Govern de la Generalitat ha de garantir l’ensenyament del català al personal al servei de l’Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de les universitats públiques i de l’Administració de justícia de Catalunya i fomentar mesures de reciclatge d’aquest personal.
3. En el procés de selecció per a accedir a places de personal de l’Administració de la Generalitat, de l’Administració local i de l’administració i els serveis de les universitats, inclòs el personal laboral, s’ha d’acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l’expressió oral com en l’escrita, en el grau adequat a les funcions pròpies de les places de què es tracti, en els termes establerts per la legislació de la funció pública.
Article 12. L’Administració de l’Estat
1. Són vàlides les actuacions administratives dels òrgans i els ens de l’Administració de l’Estat, tant les orals com les escrites, fetes a Catalunya en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.
2. Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l’Administració de l’Estat a Catalunya en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció.
Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques.
Article 15. Llengua dels procediments
1. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració General de l’Estat és el castellà. No obstant això, els interessats que es dirigeixin als òrgans de l’Administració General de l’Estat amb seu al territori d’una comunitat autònoma poden utilitzar també la llengua que hi sigui cooficial. En aquest cas, el procediment s’ha de tramitar en la llengua escollida per l’interessat. Si concorren diversos interessats en el procediment, i hi ha discrepància quant a la llengua, el procediment s’ha de tramitar en castellà, si bé els documents o testimonis que requereixin els interessats s’han d’expedir en la llengua que aquests escullin.
2. En els procediments tramitats per les administracions de les comunitats autònomes i de les entitats locals, l’ús de la llengua s’ha d’ajustar al que preveu la legislació autonòmica corresponent.
3. L’Administració pública instructora ha de traduir al castellà els documents, expedients o parts d’aquests que hagin de tenir efecte fora del territori de la comunitat autònoma, i els documents dirigits als interessats que així ho sol·licitin expressament. Si han de tenir efectes en el territori d’una comunitat autònoma.
La Llei Orgànica 4/2010, de 20 de maig, del Règim disciplinari del Cos Nacional de Policia
Article 7, lletra n) es considera falta molt greu “tota actuació que suposi discriminació per raó d’origen racial o ètnic, religió o conviccions, discapacitat, edat, orientació sexual, sexe, llengua, opinió, lloc de naixement, veïnatge, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”.
Com podem fer queixes i denúncies?
La Secretaria de Política Lingüística, mitjançant l’Oficina de Garanties Lingüístiques, facilita a la ciutadania la resolució de qualsevol qüestió relacionada amb els usos lingüístics a Catalunya, especialment de la llengua catalana, la llengua occitana, aranès a l'Aran, i la llengua de signes catalana. També hi ha altres organismes de la Generalitat de Catalunya que presten aquest servei.
Podeu accedir al web de l'Oficina de Garanties Lingüístiques. Atenció ciutadana.
Podeu accedir al web de l'Oficina de Garanties Lingüístiques. Atenció ciutadana.
