La difusió i defensa dels drets lingüístics, eina imprescindible per incrementar l’ús del català en àmbits públics
És de tots sabut que la protecció legal de la llengua catalana per part dels estats en els quals es troben integrats els Països Catalans és inferior a la que ofereixen estats multilingües com Suïssa o Bèlgica. No posem el Canadà al mateix nivell perquè les llengües dels primers pobles no tenen el mateix grau de protecció que el francès.
Si bé és cert que una protecció legal no és suficient per garantir l’ús social de les llengües, és un factor necessari per garantir els drets lingüístics dels ciutadans en l’àmbit públic i, a la vegada, conscienciar sobre la necessitat de conèixer-los.
Si repassem per territoris, a la Catalunya del Nord la situació de la llengua és del tot precària, tot i els esforços de les diverses entitats de la societat civil i escoles que treballen en aquest territori.
A les Illes Balears i al País Valencià, i a l’Aragó, els drets lingüístics de la ciutadania varien en funció de les mans en què està el govern. Després de les darreres eleccions autonòmiques, celebrades el passat mes de maig, els governs del PP —amb suport de Vox— s’han concentrat en impulsar actuacions contra l’ús i l’ensenyament de la llengua, com ara l’eliminació de requisit lingüístic, que es tradueix en una retallada de drets lingüístics dels catalanoparlants.
Al Principat de Catalunya, el fet que no s’hagi trencat el consens lingüístic amb els canvis de govern ha garantit una certa estabilitat en les garanties de drets, tot i que cal remarcar que per fer-los efectius en els àmbits on la llengua és més precària, com la justícia o la sanitat, encara hi ha camp per córrer i caldran polítiques que vagin més enllà de demanar un requisit lingüístic a l’hora d’accedir a una plaça.
Els avenços que ha tingut la llengua des de la fi de la dictadura feixista fins al moment actual han estat impulsats en els àmbits local o autonòmic, i no pas gràcies a polítiques estatals: cal recordar que, anualment, l’Estat aprova normes legals que imposen exclusivament el castellà en diversos àmbits sectorials i obvien les altres llengües de l’Estat.
Seria bo que, mentre no tinguem un estat propi, almenys deixem de tenir un estat en contra.
El president de la Generalitat de Catalunya va anunciar el passat 21 de desembre l’aprovació d’una llei de garantia de plurilingüisme per garantir els drets lingüístics. No és el primer intent ni el segon d’aprovar una llei d’aquestes característiques, però si s’acaba concretant, comportarà un avenç no només pel que fa a drets sinó també pel que fa a les actituds lingüístiques de persones que viuen el monolingüisme en castellà com un dret constitucional.
Cal que la ciutadania conegui els seus drets per poder-los fer respectar, i denunciar-ne l’incompliment serveix per crear consciència. Hi tens dret! El català depèn de tots!
