Has anat al jutjat i t’han dit que no t’entenen perquè parles en català?
A continuació compartim amb tu i et recordem el marc legal que regulen els drets que tens a parlar en català quan interactues amb el personal al servei de l’administració de justícia.
Drets
Normativa
Llei 6/1985, llei orgànica del poder judicial article 231
TÍTOL III. De les actuacions judicials
CAPÍTOL I. De l’oralitat, la publicitat i la llengua oficial
Els ciutadans tenen dret a utilitzar el català tant a les seves manifestacions orals com a les escrites, i no se’ls pot exigir cap mena de traducció quan alguna de les parts que hi intervé no entén el català. Poden demanar les còpies de les declaracions i documentació en català.
El jutge pot habilitar a un funcionari de l’oficina judicial o qualsevol persona que conegui la llengua per fer la traducció. Al ciutadà no se’l pot forçar ni obligar a canviar la llengua.
El personal al servei de l’Administració de justícia té l’obligació d’atendre el ciutadà si aquest s’hi adreça en català.
A Catalunya, qualsevol persona pot presentar els documents en català en una oficina judicial sense que en calgui la traducció i sense que això impliqui retards en la tramitació.
El ciutadà que és part en un procés pot sol·licitar que el procediment es tramiti en català i té dret a rebre les notificacions, les citacions, els requeriments i les altres comunicacions, sense retard per raó de la llengua emprada.
El jutge pot habilitar a un funcionari de l’oficina judicial o qualsevol persona que conegui la llengua per fer la traducció. Al ciutadà no se’l pot forçar ni obligar a canviar la llengua.
El personal al servei de l’Administració de justícia té l’obligació d’atendre el ciutadà si aquest s’hi adreça en català.
A Catalunya, qualsevol persona pot presentar els documents en català en una oficina judicial sense que en calgui la traducció i sense que això impliqui retards en la tramitació.
El ciutadà que és part en un procés pot sol·licitar que el procediment es tramiti en català i té dret a rebre les notificacions, les citacions, els requeriments i les altres comunicacions, sense retard per raó de la llengua emprada.
Així mateix, d’acord amb la Llei de política lingüística i la Llei orgànica del poder judicial, totes les actuacions judicials fetes en català són plenament vàlides i eficaces. La part interessada també pot demanar el testimoniatge de les sentències i les interlocutòries en català.
Declaració Universal dels drets Lingüístics
Declaració Universal dels drets Lingüístics
Llei 6/1985, llei orgànica del poder judicial article 231
TÍTOL III. De les actuacions judicials
CAPÍTOL I. De l’oralitat, la publicitat i la llengua oficial
Article 231
1. En totes les actuacions judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris i els altres funcionaris de jutjats i tribunals, usaran el castellà, llengua oficial de l’Estat.
2. Els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris i els altres funcionaris de jutjats i tribunals podran usar també la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma, si cap de les parts no s’hi oposava, al·legant-ne desconeixement, que li pogués produir indefensió.
3. Les parts, els seus representants i els qui els dirigeixin, i també els testimonis i els perits, podran utilitzar la llengua que també sigui oficial a la Comunitat Autònoma en el territori de la qual es facin les actuacions judicials, tant a les manifestacions orals com a les escrites.
4. (Apartat redactat d’acord amb la Llei orgànica 16/1994) Les actuacions judicials realitzades i els documents presentats en l’idioma oficial d’una Comunitat Autònoma tindran, sense necessitat de traducció al castellà, validesa i eficàcia plenes. D’ofici es procedirà a la traducció quan hagin de tenir efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats a la Comunitat Autònoma, llevat de si es tracta de comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia coincident. També es traduirà quan ho disposin les lleis o la instància de part que al·legui indefensió.
5. (Apartat redactat d’acord amb la Llei orgànica 5/2015) L’habilitació com a intèrpret en les actuacions orals o en llengua de signes s’ha de dur a terme de conformitat amb el que disposa la llei processal aplicable.
1. En totes les actuacions judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris i els altres funcionaris de jutjats i tribunals, usaran el castellà, llengua oficial de l’Estat.
2. Els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris i els altres funcionaris de jutjats i tribunals podran usar també la llengua oficial pròpia de la Comunitat Autònoma, si cap de les parts no s’hi oposava, al·legant-ne desconeixement, que li pogués produir indefensió.
3. Les parts, els seus representants i els qui els dirigeixin, i també els testimonis i els perits, podran utilitzar la llengua que també sigui oficial a la Comunitat Autònoma en el territori de la qual es facin les actuacions judicials, tant a les manifestacions orals com a les escrites.
4. (Apartat redactat d’acord amb la Llei orgànica 16/1994) Les actuacions judicials realitzades i els documents presentats en l’idioma oficial d’una Comunitat Autònoma tindran, sense necessitat de traducció al castellà, validesa i eficàcia plenes. D’ofici es procedirà a la traducció quan hagin de tenir efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats a la Comunitat Autònoma, llevat de si es tracta de comunitats autònomes amb llengua oficial pròpia coincident. També es traduirà quan ho disposin les lleis o la instància de part que al·legui indefensió.
5. (Apartat redactat d’acord amb la Llei orgànica 5/2015) L’habilitació com a intèrpret en les actuacions orals o en llengua de signes s’ha de dur a terme de conformitat amb el que disposa la llei processal aplicable.
Llei 1/2002, de 7 de gener, Llei d’enjudiciament civil article 142l
Títol V. De les actuacions judicials
Capítol III. De la immediació, la publicitat i la llengua oficial
Article 142 Llengua oficial
1. En totes les actuacions judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris judicials i els altres funcionaris de jutjats i tribunals han d’emprar el castellà, llengua oficial de l’Estat
2. Els jutges, els magistrats, els secretaris judicials, els fiscals i els altres funcionaris de jutjats i tribunals poden emprar també la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma, si cap de les parts no s’hi oposa al·legant un desconeixement de la llengua que pot produir indefensió.
3. Les parts, els seus procuradors i els seus advocats, així com els testimonis i els perits, poden utilitzar la llengua que també sigui oficial a la comunitat autònoma en el territori de la qual tinguin lloc les actuacions judicials, tant en manifestacions orals com escrites.
4. Les actuacions judicials efectuades i els documents presentats en l’idioma oficial d’una comunitat autònoma tenen validesa i eficàcia plenes, sense que calgui traducció al castellà, però cal traduir-los d’ofici quan hagin de tenir efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats a la comunitat autònoma, excepte si es tracta de comunitats autònomes amb una llengua oficial pròpia coincident. També cal traduir-los quan ho disposin les lleis o a instància de part que al·legui indefensió.
5. En les actuacions orals el tribunal, mitjançant provisió, pot habilitar com a intèrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua emprada, previ jurament o promesa de traducció fidel.
Títol V. De les actuacions judicials
Capítol III. De la immediació, la publicitat i la llengua oficial
Article 142 Llengua oficial
1. En totes les actuacions judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris judicials i els altres funcionaris de jutjats i tribunals han d’emprar el castellà, llengua oficial de l’Estat
2. Els jutges, els magistrats, els secretaris judicials, els fiscals i els altres funcionaris de jutjats i tribunals poden emprar també la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma, si cap de les parts no s’hi oposa al·legant un desconeixement de la llengua que pot produir indefensió.
3. Les parts, els seus procuradors i els seus advocats, així com els testimonis i els perits, poden utilitzar la llengua que també sigui oficial a la comunitat autònoma en el territori de la qual tinguin lloc les actuacions judicials, tant en manifestacions orals com escrites.
4. Les actuacions judicials efectuades i els documents presentats en l’idioma oficial d’una comunitat autònoma tenen validesa i eficàcia plenes, sense que calgui traducció al castellà, però cal traduir-los d’ofici quan hagin de tenir efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats a la comunitat autònoma, excepte si es tracta de comunitats autònomes amb una llengua oficial pròpia coincident. També cal traduir-los quan ho disposin les lleis o a instància de part que al·legui indefensió.
5. En les actuacions orals el tribunal, mitjançant provisió, pot habilitar com a intèrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua emprada, previ jurament o promesa de traducció fidel.
LO 6/2006, 19 de juliol, de reforma de l’Estatut d’autonomia.
Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
Article 6. La llengua pròpia i les llengües oficials
1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. Com a tal, el català és la llengua d’ús normal de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics de Catalunya, i és també la llengua normalment emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
2. El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà, que és la llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret d’utilitzar les dues llengües oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conèixer-les. Els poders públics de Catalunya han d’establir les mesures necessàries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi pot haver discriminació per l’ús de qualsevol de les dues llengües.
5. La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua pròpia d’aquest territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalització lingüística.
TÍTOL I. Dels drets, deures i principis rectors
CAPÍTOL III. Drets i deures lingüístics
Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.
Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals
1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques
2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció.
3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.
CAPÍTOL III. Drets i deures lingüístics
Article 32. Drets i deures de coneixement i ús de les llengües
Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües oficials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i eficàcia plenes.
Article 33. Drets lingüístics davant les administracions públiques i les institucions estatals
1. Els ciutadans tenen el dret d’opció lingüística. En les relacions amb les institucions, les organitzacions i les administracions públiques a Catalunya, totes les persones tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin. Aquest dret obliga les institucions, organitzacions i administracions públiques, inclosa l’Administració electoral a Catalunya, i, en general, les entitats privades que en depenen quan exerceixen funcions públiques
2. Totes les persones, en les relacions amb l’Administració de justícia, el Ministeri Fiscal, el notariat i els registres públics, tenen dret a utilitzar la llengua oficial que elegeixin en totes les actuacions judicials, notarials i registrals, i a rebre tota la documentació oficial emesa a Catalunya en la llengua sol·licitada, sense que puguin patir indefensió ni dilacions indegudes a causa de la llengua emprada, ni se’ls pugui exigir cap mena de traducció.
3. Per a garantir el dret d’opció lingüística, els jutges i els magistrats, els fiscals, els notaris, els registradors de la propietat i mercantils, els encarregats del Registre Civil i el personal al servei de l’Administració de justícia, per a prestar llurs serveis a Catalunya, han d’acreditar, en la forma que estableixen les lleis, que tenen un nivell de coneixement adequat i suficient de les llengües oficials, que els fa aptes per a complir les funcions pròpies de llur càrrec o de llur lloc de treball.
5. Els ciutadans de Catalunya tenen el dret de relacionar-se per escrit en català amb els òrgans constitucionals i amb els òrgans jurisdiccionals d’àmbit estatal, d’acord amb el procediment establert per la legislació corresponent. Aquestes institucions han d’atendre i han de tramitar els escrits presentats en català, que tenen, en tot cas, plena eficàcia jurídica.
CAPÍTOL IV. Garanties dels drets estatutaris
Article 37. Disposicions generals
1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat. Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya.
2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta.
3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del Parlament.
4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya
Article 37. Disposicions generals
1. Els drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol vinculen tots els poders públics de Catalunya i, d’acord amb la naturalesa de cada dret, els particulars. Les disposicions que dictin els poders públics de Catalunya han de respectar aquests drets i s’han d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per a llur plena efectivitat. Els drets que reconeixen els articles 32 i 33 també vinculen l’Administració general de l’Estat a Catalunya.
2. El Parlament ha d’aprovar per llei la Carta dels drets i els deures dels ciutadans de Catalunya. Les disposicions d’aquest article relatives als drets que reconeixen els capítols I, II i III d’aquest títol s’apliquen també als drets reconeguts per la dita Carta.
3. La regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts pels capítols I, II i III d’aquest títol s’han de fer per llei del Parlament.
4. Els drets i els principis d’aquest títol no comporten una alteració del règim de distribució de competències ni la creació de títols competencials nous o la modificació dels que ja existeixen. Cap de les disposicions d’aquest títol no pot ésser desplegada, aplicada o interpretada de manera que redueixi o limiti els drets fonamentals que reconeixen la Constitució i els tractats i els convenis internacionals ratificats per Espanya
TÍTOL III. Del poder judicial a Catalunya
CAPÍTOL III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia
Article 101. Oposicions i concursos
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat.
Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya
1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l’abast que determini la llei.
3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents.
4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball.
CAPÍTOL III. Competències de la Generalitat sobre l’Administració de justícia
Article 101. Oposicions i concursos
3. Les proves dels concursos i les oposicions regulats per aquest article, si tenen lloc a Catalunya, poden fer-se en qualsevol de les dues llengües oficials, a elecció del candidat.
Article 102. El personal judicial i la resta del personal al servei de l’Administració de justícia a Catalunya
1. Els magistrats, els jutges i els fiscals que ocupin una plaça a Catalunya han d’acreditar un coneixement adequat i suficient del català per a fer efectius els drets lingüístics dels ciutadans en la forma i amb l’abast que determini la llei.
3. En tot cas, el coneixement suficient de la llengua i del dret propis ha d’ésser valorat d’una manera específica i singular per a obtenir una plaça en els concursos de trasllat corresponents.
4. El personal al servei de l’Administració de justícia i de la Fiscalia a Catalunya ha d’acreditar un coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials que el fa apte per a complir les funcions pròpies del seu càrrec o lloc de treball.
Llei 1/1998, de 7 de gener de política lingüística
Capítol I. L’ús institucional
Article 11 La capacitació lingüística del personal al servei de les administracions de Catalunya
2. Per a fer efectiu el que disposa l’apartat 1, el Govern de la Generalitat ha de garantir l’ensenyament del català al personal al servei de l’Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de les universitats públiques i de l’Administració de justícia de Catalunya i fomentar mesures de reciclatge d’aquest personal.
Article 13 Les actuacions judicials
1. Són vàlides les actuacions judicials, tant les orals com les escrites, fetes en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.
2. Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l’Administració de justícia en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció.
3. Tothom qui ho sol·liciti ha de rebre en la llengua oficial demanada les testimoniances de les sentències i els actes resolutoris que l’afecten, sense retards per raó de llengua.
4. El que disposen els apartats 1, 2 i 3 és aplicable també als tribunals eclesiàstics i als arbitrals.
5. En la provisió de places del personal al servei de l’Administració de justícia dependent de la Generalitat s’ha d’aplicar el que disposa l’article 11, d’acord amb la normativa específica corresponent, en els termes que siguin establerts per reglament.
Carta europea de les Llengües regionals o minoritàries
Capítol I. L’ús institucional
Article 11 La capacitació lingüística del personal al servei de les administracions de Catalunya
2. Per a fer efectiu el que disposa l’apartat 1, el Govern de la Generalitat ha de garantir l’ensenyament del català al personal al servei de l’Administració de la Generalitat, de les corporacions locals, de les universitats públiques i de l’Administració de justícia de Catalunya i fomentar mesures de reciclatge d’aquest personal.
Article 13 Les actuacions judicials
1. Són vàlides les actuacions judicials, tant les orals com les escrites, fetes en qualsevol de les dues llengües oficials, sense necessitat de traducció.
2. Tothom té dret a relacionar-se, oralment i per escrit, amb l’Administració de justícia en la llengua oficial que esculli i a ésser atès, i no se li pot exigir cap mena de traducció.
3. Tothom qui ho sol·liciti ha de rebre en la llengua oficial demanada les testimoniances de les sentències i els actes resolutoris que l’afecten, sense retards per raó de llengua.
4. El que disposen els apartats 1, 2 i 3 és aplicable també als tribunals eclesiàstics i als arbitrals.
5. En la provisió de places del personal al servei de l’Administració de justícia dependent de la Generalitat s’ha d’aplicar el que disposa l’article 11, d’acord amb la normativa específica corresponent, en els termes que siguin establerts per reglament.
Carta europea de les Llengües regionals o minoritàries
ARTICLE 9. JUSTÍCIA
1. Les parts es comprometen, en allò que es refereix a les circumscripcions de les autoritats judicials en les quals resideix un nombre suficient de persones que usen les llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures especificades a continuació, segons la situació de cadascuna d’aquestes llengües i a condició que la utilització de les possibilitats ofertes pel present paràgraf no sigui considerada pel jutge com a obstaculitzadora de la bona administració de la justícia:
a) en els procediments penals:
1. Les parts es comprometen, en allò que es refereix a les circumscripcions de les autoritats judicials en les quals resideix un nombre suficient de persones que usen les llengües regionals o minoritàries que justifiqui les mesures especificades a continuació, segons la situació de cadascuna d’aquestes llengües i a condició que la utilització de les possibilitats ofertes pel present paràgraf no sigui considerada pel jutge com a obstaculitzadora de la bona administració de la justícia:
a) en els procediments penals:
I. a assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o
II. a garantir a l’acusat el dret d’expressar-se en la seva llengua regional o minoritària; i/o
III. a assegurar que els requeriments i les proves, escrites o orals, no siguin considerades inadmissibles per l’únic motiu que siguin formulades en una llengua regional o minoritària; i/o IV. a expedir en aquestes llengües regionals o minoritàries, si hom ho demana, els actes vinculats a un procediment judicial, recorrent si cal a intèrprets i a traduccions que no impliquin costos addicionals per als interessats;
b) en els procediments civils:
I. a assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o
II. a permetre, quan una part en un litigi ha de comparèixer en persona davant un tribunal, que s’expressi en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals; i/o
III. a permetre la producció de documents i de proves en les llengües regionals o minoritàries, recorrent, si cal, a intèrprets i a traduccions;
c) en els procediments davant els òrgans jurisdiccionals competents en matèria administrativa:
I. a preveure que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries; i/o
II. a permetre, quan una part en un litigi ha de comparèixer en persona davant un tribunal, que s’expressi en la seva llengua regional o minoritària sense incórrer per això en despeses addicionals; i/o
III. a permetre la producció de documents i de proves en les llengües regionals o minoritàries, per a la qual cosa recorreran, si cal a intèrprets i a traduccions;
d) a adoptar mesures a fi que l’aplicació dels apartats I i III dels paràgrafs b. i c. precedents i l’ús, si s’escau, d’intèrprets i de traduccions no impliquin costos addicionals per als interessats.
2. Les parts es comprometen:
a) a no refusar la validesa dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària; o
b) a no refusar la validesa, entre les parts, dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària, i a preveure que es podran fer valer davant de tercers no parlants d’aquestes llengües, a condició que el contingut de l’acte es faci saber als tercers per les persones que el fan valer; o
c) a no refusar la validesa, entre les parts, dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària.
3. Les parts es comprometen a posar a l’abast, en les llengües regionals o minoritàries, els textos legislatius nacionals més importants i aquells que concerneixen particularment els usuaris d’aquestes llengües, llevat que aquests textos no siguin ja disponibles altrament.”
2. Les parts es comprometen:
a) a no refusar la validesa dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària; o
b) a no refusar la validesa, entre les parts, dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària, i a preveure que es podran fer valer davant de tercers no parlants d’aquestes llengües, a condició que el contingut de l’acte es faci saber als tercers per les persones que el fan valer; o
c) a no refusar la validesa, entre les parts, dels actes jurídics establerts dins l’àmbit de l’estat pel sol fet que siguin redactats en una llengua regional o minoritària.
3. Les parts es comprometen a posar a l’abast, en les llengües regionals o minoritàries, els textos legislatius nacionals més importants i aquells que concerneixen particularment els usuaris d’aquestes llengües, llevat que aquests textos no siguin ja disponibles altrament.”
Com podem fer queixes i denúncies?
En el cas que se’ns intenti obligar a canviar de llengua i a dirigir-nos a algú en castellà, fins i tot utilitzant mètodes coercitius o violents, podríem recórrer a la via judicial per tal d’interposar una denúncia.
Podem defensar els nostres drets presentant reclamacions a l’organisme on hem patit la discriminació o greuge lingüístics, a les oficines de garanties lingüístiques, al Síndic de Greuges o a entitats que s’encarreguen de gestionar aquest tipus de queixes. És important fer-ho públic per a crear consciència.
El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha engegat una campanya de sensibilització sobre l’ús del català als jutjats, després dels resultats obtinguts fruit d’una diagnosi sobre l’estat de la llengua catalana a l’àmbit de la Justícia.
“Fer servir el català no canvia la sentència. Fem justícia al català” és el missatge que es vol transmetre amb l’objectiu de trencar tòpics, prejudicis o falses creences sobre el fet que fer servir la llengua catalana en els processos judicials pot condicionar la resolució judicial: Fer servir el català no canvia la sentència. Fem justícia al català
