Vols rebre les classes en català i el professor canvia de llengua?
A continuació compartim amb tu i et recordem el marc legal que regulen els drets que tens a parlar en català quan ets a la universitat..
Drets
La llei estableix que el català s’hi ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge, si bé reconeix la llibertat de tria entre les llengües oficials per part dels professors i dels alumnes. Les universitats també utilitzen el castellà i les terceres llengües en la docència, en el marc de l’espai europeu d’educació superior.
En aquest sentit, l’article 22.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, reconeix tant a alumnes com a professors el dret d’usar la llengua oficial que triïn, i no hi ha un dret dels alumnes ni una potestat de la universitat d’exigir que els professors facin les classes en català ni en castellà, tant en l’àmbit oral (explicacions dels professors i intervencions dels alumnes) com en l’escrit (treballs i exàmens).
A més, la Generalitat i les universitats han d’adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l’ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. Les universitats han d’oferir cursos i altres mitjans per assegurar que alumnes i professors tinguin una millor comprensió i un millor coneixement de la llengua catalana. La Generalitat, doncs, fomenta actuacions adreçades a garantir la presència del català a la universitat, i aconseguir que l’oferta d’estudis universitaris en llengua catalana sigui al més àmplia i completa possible.
· El Decret 128/2010, de 14 de setembre, sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya, regula el coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya i, en especial, l’acreditació del coneixement suficient del català, tant en l’expressió oral com en l’escrita, de conformitat amb les exigències de les seves tasques acadèmiques.
· L’article 6.4 de la Llei d’universitats de Catalunya estableix que la universitat ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i d’avaluació es concreti el coneixement suficient de les dues llengües oficials del professorat universitari
· L’article 35.5 de l’estatut d’autonomia de Catalunya especifica que l’alumnat dels centres universitaris té dret d’expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que esculli.
Drets
La llei estableix que el català s’hi ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge, si bé reconeix la llibertat de tria entre les llengües oficials per part dels professors i dels alumnes. Les universitats també utilitzen el castellà i les terceres llengües en la docència, en el marc de l’espai europeu d’educació superior.
En aquest sentit, l’article 22.1 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, reconeix tant a alumnes com a professors el dret d’usar la llengua oficial que triïn, i no hi ha un dret dels alumnes ni una potestat de la universitat d’exigir que els professors facin les classes en català ni en castellà, tant en l’àmbit oral (explicacions dels professors i intervencions dels alumnes) com en l’escrit (treballs i exàmens).
A més, la Generalitat i les universitats han d’adoptar les mesures pertinents per tal de garantir i fomentar l’ús del català en tots els àmbits de les activitats docents, no docents i de recerca. Les universitats han d’oferir cursos i altres mitjans per assegurar que alumnes i professors tinguin una millor comprensió i un millor coneixement de la llengua catalana. La Generalitat, doncs, fomenta actuacions adreçades a garantir la presència del català a la universitat, i aconseguir que l’oferta d’estudis universitaris en llengua catalana sigui al més àmplia i completa possible.
· El Decret 128/2010, de 14 de setembre, sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya, regula el coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya i, en especial, l’acreditació del coneixement suficient del català, tant en l’expressió oral com en l’escrita, de conformitat amb les exigències de les seves tasques acadèmiques.
· L’article 6.4 de la Llei d’universitats de Catalunya estableix que la universitat ha de garantir que en els processos de selecció, d’accés i d’avaluació es concreti el coneixement suficient de les dues llengües oficials del professorat universitari
· L’article 35.5 de l’estatut d’autonomia de Catalunya especifica que l’alumnat dels centres universitaris té dret d’expressar-se, oralment i per escrit, en la llengua oficial que esculli.
Els plans docents de les universitats informen els estudiants en quina llengua es durà a terme cada assignatura. Tots els professors tenen l’obligació de fer la classe amb la llengua informada anteriormente.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que “el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari”, per tant, també s’ha d’aplicar en els màsters i doctorats.
L’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que “el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari”, per tant, també s’ha d’aplicar en els màsters i doctorats.
Normativa
Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya (preàmbul i articles 3.1.d), 6, 33.1b), 35, i 76.1).
Llei 1/1998 de 7 de gener, de Política Lingüística (preàmbul i articles: 9.3, 11.2 i 3, 22, 24.3).
Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic (article 211).
Decret 128/2010, de 14 de setembre sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya.
El març de 2021 el CIC aprova l’Acord sobre la garantia de la llengua de docència, en què referma el compromís amb la transparència i la seguretat lingüístiques i amb el foment del català com a llengua docent i administrativa d’ús normal i majoritari al sistema universitari.
Acord de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya sobre la garantia de la llengua de docència de l’activitat acadèmica de les universitats catalanes
Llei 1/1998 de 7 de gener, de Política Lingüística (preàmbul i articles: 9.3, 11.2 i 3, 22, 24.3).
Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic (article 211).
Decret 128/2010, de 14 de setembre sobre l’acreditació del coneixement lingüístic del professorat de les universitats del sistema universitari de Catalunya.
El març de 2021 el CIC aprova l’Acord sobre la garantia de la llengua de docència, en què referma el compromís amb la transparència i la seguretat lingüístiques i amb el foment del català com a llengua docent i administrativa d’ús normal i majoritari al sistema universitari.
Acord de la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya sobre la garantia de la llengua de docència de l’activitat acadèmica de les universitats catalanes
Coincidint amb l’inici del curs acadèmic 2020-2021, alguns mitjans de comunicació i les xarxes socials van difondre informacions i missatges sobre el canvi en la llengua vehicular d’algunes assignatures de determinades universitats catalanes, de català a castellà, en què alguns estudiants expressaven el seu malestar per no poder rebre les classes en català i denunciaven possibles vulneracions dels seus drets lingüístics per aquest motiu.
Arran d’aquesta problemàtica, el Síndic de Greuges va procedir a l’obertura d’una actuació d’ofici i es va adreçar a les universitats públiques catalanes i a la Secretaria d’Universitats i Recerca per demanar-los informació sobre aquesta problemàtica, les queixes rebudes i el tractament que se’ls havia donat, així com sobre les mesures i actuacions previstes per facilitar a l’estudiantat i el professorat el coneixement dels seus drets lingüístics i la forma de fer-los efectius.
Altrament, quan va sorgir aquesta polèmica, la Secretaria General del CIC també va obrir un procés informatiu amb les universitats sobre l’abast de les incidències i queixes per aquest motiu, com a possibles vulneracions de drets lingüístics. A partir de la informació proveïda per les universitats, es va constatar que les incidències produïdes van ser molt escasses, i es van resoldre mitjançant els protocols d’actuació ja establerts per les pròpies universitats.
Posteriorment, aquesta qüestió va ser tractada per la Comissió de Política Lingüística del CIC, en la sessió de 4 de novembre de 2020, i els representants de les universitats van coincidir en uns punts bàsics: atès que les queixes i reclamacions rebudes per les universitats van ser molt poques i es van resoldre amb rapidesa, calia dimensionar el problema de manera adequada i realista, ja que en alguns mitjans de comunicació i xarxes socials s’havia donat una imatge de l’ús del català a la universitat molt allunyada de la realitat de les aules. Atesa aquesta coincidència, la Comissió de Política Lingüística va acordar l’elaboració d’una resposta conjunta que reflecteixi la posició del sistema universitari de Catalunya sobre aquesta qüestió.
En conseqüència, i a proposta de la Comissió de Política Lingüística del CIC, la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya adopta els acords següents:
1. El coneixement previ per part de l’estudiantat de la llengua en què s’imparteix la docència en les assignatures del pla d’estudis que vol cursar és un principi bàsic per garantir-ne tant la transparència com la seguretat lingüística de l’estudiantat i el professorat. Per això, les universitats catalanes ofereixen aquesta informació en els plans i guies docents dels estudis universitaris de grau i màster, que l’estudiant pot conèixer abans de matricular-se a l’assignatura, i per tant pot exercir el seu dret a escollir la llengua de docència, en la mesura que hi hagi aquesta possibilitat en els estudis que vol cursar.
2. La llengua de docència indicada en els plans i guies docents dels estudis oficials, les universitats es comprometen a mantenir-la per garantir els drets lingüístics de l’estudiantat i del professorat. Si, per causes excepcionals justificades, s’ha de canviar la llengua de docència inicialment prevista, les universitats n’han d’informar l’estudiant amb l’antelació suficient i, si és possible, se li han d’oferir alternatives.
3. Les universitats del sistema universitari de Catalunya disposen de reglaments d’usos lingüístics i de protocols d’actuació ja establerts per donar resposta a aquestes situacions. L’estudiant que consideri que s’han vulnerat els seus drets lingüístics, per un canvi en la llengua de docència o per qualsevol altre motiu, ha de fer arribar la seva queixa a la seva universitat mitjançant la bústia o el canal de comunicació corresponent. Les universitats han de difondre entre l’estudiantat l’existència d’aquest canal de comunicació intern per tal que pugui canalitzar-hi les seves queixes. Aquestes queixes o reclamacions han de ser ateses i resoltes per les universitats amb rapidesa mitjançant els protocols d’actuació establerts per cada una d’elles.
4. La sensibilització que hi ha sobre l’ús del català en l’àmbit universitari pot fer que determinades informacions i missatges a les xarxes socials generin preocupació social. Però cal tenir en compte que l’abast real de les incidències que s’han produït per aquest motiu és reduït, i afecta només un percentatge molt petit dels milers d’assignatures que s’imparteixen en català a les universitats. La llengua catalana té avui dia un ús majoritari a la docència universitària, tal com demostren les informacions estadístiques més recents. I les universitats estan plenament compromeses amb l’impuls i el foment del català, com a llengua docent i administrativa d’ús normal i majoritari al sistema universitari de Catalunya.
Altrament, quan va sorgir aquesta polèmica, la Secretaria General del CIC també va obrir un procés informatiu amb les universitats sobre l’abast de les incidències i queixes per aquest motiu, com a possibles vulneracions de drets lingüístics. A partir de la informació proveïda per les universitats, es va constatar que les incidències produïdes van ser molt escasses, i es van resoldre mitjançant els protocols d’actuació ja establerts per les pròpies universitats.
Posteriorment, aquesta qüestió va ser tractada per la Comissió de Política Lingüística del CIC, en la sessió de 4 de novembre de 2020, i els representants de les universitats van coincidir en uns punts bàsics: atès que les queixes i reclamacions rebudes per les universitats van ser molt poques i es van resoldre amb rapidesa, calia dimensionar el problema de manera adequada i realista, ja que en alguns mitjans de comunicació i xarxes socials s’havia donat una imatge de l’ús del català a la universitat molt allunyada de la realitat de les aules. Atesa aquesta coincidència, la Comissió de Política Lingüística va acordar l’elaboració d’una resposta conjunta que reflecteixi la posició del sistema universitari de Catalunya sobre aquesta qüestió.
En conseqüència, i a proposta de la Comissió de Política Lingüística del CIC, la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya adopta els acords següents:
1. El coneixement previ per part de l’estudiantat de la llengua en què s’imparteix la docència en les assignatures del pla d’estudis que vol cursar és un principi bàsic per garantir-ne tant la transparència com la seguretat lingüística de l’estudiantat i el professorat. Per això, les universitats catalanes ofereixen aquesta informació en els plans i guies docents dels estudis universitaris de grau i màster, que l’estudiant pot conèixer abans de matricular-se a l’assignatura, i per tant pot exercir el seu dret a escollir la llengua de docència, en la mesura que hi hagi aquesta possibilitat en els estudis que vol cursar.
2. La llengua de docència indicada en els plans i guies docents dels estudis oficials, les universitats es comprometen a mantenir-la per garantir els drets lingüístics de l’estudiantat i del professorat. Si, per causes excepcionals justificades, s’ha de canviar la llengua de docència inicialment prevista, les universitats n’han d’informar l’estudiant amb l’antelació suficient i, si és possible, se li han d’oferir alternatives.
3. Les universitats del sistema universitari de Catalunya disposen de reglaments d’usos lingüístics i de protocols d’actuació ja establerts per donar resposta a aquestes situacions. L’estudiant que consideri que s’han vulnerat els seus drets lingüístics, per un canvi en la llengua de docència o per qualsevol altre motiu, ha de fer arribar la seva queixa a la seva universitat mitjançant la bústia o el canal de comunicació corresponent. Les universitats han de difondre entre l’estudiantat l’existència d’aquest canal de comunicació intern per tal que pugui canalitzar-hi les seves queixes. Aquestes queixes o reclamacions han de ser ateses i resoltes per les universitats amb rapidesa mitjançant els protocols d’actuació establerts per cada una d’elles.
4. La sensibilització que hi ha sobre l’ús del català en l’àmbit universitari pot fer que determinades informacions i missatges a les xarxes socials generin preocupació social. Però cal tenir en compte que l’abast real de les incidències que s’han produït per aquest motiu és reduït, i afecta només un percentatge molt petit dels milers d’assignatures que s’imparteixen en català a les universitats. La llengua catalana té avui dia un ús majoritari a la docència universitària, tal com demostren les informacions estadístiques més recents. I les universitats estan plenament compromeses amb l’impuls i el foment del català, com a llengua docent i administrativa d’ús normal i majoritari al sistema universitari de Catalunya.
El Juny del 2021 les universitats de l’ACUP signen el Compromís contra la crisi educativa, que inclou com a tercera prioritat aturar la regressió que pateix la llengua catalana en la docència i la recerca universitàries. S’estableix l’objectiu d’assolir un 80% de docència en català.
(…) Tercera prioritat. Aturar la regressió que pateix la llengua catalana en la docència i la recerca universitàries
· Garantir que s’utilitza efectivament la llengua prevista al pla o guia docent de cada assignatura.
· Garantir el català com a llengua vehicular a les universitats que formen part de l’ACUP. Ens fixem la xifra d’un mínim del 80 % en català de la docència de cada grau, postgrau i màster com a fita a assolir
· Garantir que, en el marc de l’ACUP, tots els estudis de grau (a excepció dels graus interuniversitaris establerts amb universitats fora del marc de l’ACUP o que, per la seva naturalesa, siguin cursats íntegrament en una llengua estrangera) es puguin cursar íntegrament en català independentment.
· Garantir un equilibri raonable entre el català i altres idiomes en l’àmbit dels estudis de postgrau, màster i doctorat.
· En el cas dels estudis de postgrau, màster i doctorat que s’ofereixen en castellà o anglès, fixar els mecanismes perquè les persones que cursin aquests estudis tinguin també coneixements tant de català com sobre el català.”
(…) Tercera prioritat. Aturar la regressió que pateix la llengua catalana en la docència i la recerca universitàries
· Garantir que s’utilitza efectivament la llengua prevista al pla o guia docent de cada assignatura.
· Garantir el català com a llengua vehicular a les universitats que formen part de l’ACUP. Ens fixem la xifra d’un mínim del 80 % en català de la docència de cada grau, postgrau i màster com a fita a assolir
· Garantir que, en el marc de l’ACUP, tots els estudis de grau (a excepció dels graus interuniversitaris establerts amb universitats fora del marc de l’ACUP o que, per la seva naturalesa, siguin cursats íntegrament en una llengua estrangera) es puguin cursar íntegrament en català independentment.
· Garantir un equilibri raonable entre el català i altres idiomes en l’àmbit dels estudis de postgrau, màster i doctorat.
· En el cas dels estudis de postgrau, màster i doctorat que s’ofereixen en castellà o anglès, fixar els mecanismes perquè les persones que cursin aquests estudis tinguin també coneixements tant de català com sobre el català.”
